Jordi Adell Segura és Doctor en Filosofia y Ciències de l’Educació i professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I (UJI) a Castelló, Espanya. És a n’aquesta Universitat on dóna classes de Noves Tecnologies aplicades a l’Educació. També fa feina en el Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT). Ha escrit algunes coses sobre educació, tot i que s’avergonyeix d’algunes d’aquestes. Va ser un dels creadors del primer servidor Gopher que es va instal·lar a Espanya i del primer servidor web espanyol registrat internacionalment (1993). També és un dels responsables de Dónde?, una base de dades sobre recursos d’Internet.
Jordi Adell va dir el següent a l’entrevista que va fer a la revista “Andalucia Educativa” l’abril de 2003:
“Una fuente de tensiones evidente, en algunos casos, será la formación de los docentes en el manejo de la tecnología. Algunos profesores, cuando piensan en enseñar con ordenadores a sus alumnos, se sienten como si tuvieran que enseñar a nadar a los peces. Y esto puede producir reacciones de pánico y rechazo. La brecha digital es un hecho real, no solo entre clases sociales y países, sino también entre generaciones y profesiones (por ejemplo, según datos del MECD, casi el 50% de los docentes de primaria considera que no posee los conocimientos y habilidades que definen a un "usuario informático"). Además, dadas las características de la comunicación digital, da la sensación de que se abre un abismo entre los jóvenes fuera de la escuela y su experiencia en el aula”.
Per acabar vos deixam un enllaç perquè pugueu mirar un vídeo sobre una conferència de Jordi Adell, titulada “ESCUELAS 0.9 Y NIÑOS 2.0”, on parla de la relació pedagògica entre els docents immigrants i els estudiants natius. (http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/02/27/video-conferencia-en-santander/).
JESÚS SALINAS
JESÚS SALINAS
Jesús Salinas, nascut el 06.01.55, va estudiar Ciències de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va acabar l’any 1986, fent la Tesis Doctoral: “El vídeo com instrument didàctic” (Consideracions sobre el disseny, producció i avaluació de programes didàctics en vídeo). Va ser premi extraordinari del doctorat.
Actualment és professor a la Universitat de les Illes Balears, en la Facultat de Ciències de l’Educació.
Dades interessants:
- Delegat del Rector per Noves Tecnologies aplicades a la Formació, des de l’1/10/96 fins avui en dia.
- Director del Servei de Recursos Audiovisuals de la UIB des del 21/11/91 fins el 30/09/96.
- Director del Centre d'Imatge i Comunicació Centre de Cultura de Sa Nostra-UIB (1991 - 1993).
- Director del projecte CAMPUS EXTENS (xarxa interactiva telemàtica de les Illes Balears).
- President de l’Associació d’Usuaris Espanyols de Satèl·lits per a l’Educació (EEOS).
- Director de la revista “EDUTEC” (revista Electrònica de Tecnologia Educativa).
- Membre del Consell de Redacció de la revista “Pixel-Bit” (revista de Mitjans i Educació).
- Secretariat de “Medios Audiovisuales y Nuevas tecnologies” de la Universitat de Sevilla.
- Membre del Consell de Redacció de la revista “Comunicar” (revista de Mitjans i Comunicació).
“Per a adaptar-se a les necessitats de la societat actual, les institucions d'educació superior s'han de flexibilitzar i han de desenvolupar vies d'integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de formació. Paral·lelament, cal aplicar una nova concepció dels alumnes-usuaris, com també canvis de rol en els professors i canvis administratius amb relació als sistemes de comunicació i al disseny i la distribució de l'ensenyament. Tot això implica, al seu torn, canvis en els cànons d'ensenyament-aprenentatge vers un model més flexible. Per a entendre aquests processos de canvi i els seus efectes, i també les possibilitats que els canvis i els avenços tecnològics comporten per als sistemes d'ensenyament-aprenentatge, convé que ens situem en el marc dels processos d'innovació”.
Ara vos dirigirem a la següent pàgina Web, on estan publicades gran part dels articles que ha escrit Jesús Salinas:
BARBARA DE BENITO CROSETTI
L'interès suscitat per l'aplicació de les xarxes en el camp educatiu al costat de l'evolució dels avanços tècnics (ample de banda, nombre de proveïdors d'Internet, nombre d'usuaris, abaratiment dels equips, etc.) ha promogut gran quantitat d'experiències d'ensenyament-aprenentatge basades a les xarxes.
L'augment de l'oferta de formació mitjançant cursos distribuïts a través de la *World *Wide Web, així com el nombre de professors, educadors i experts que utilitzen els serveis d'Internet per desenvolupar la seva activitat professional ha potenciat la investigació i el desenvolupament, per part d'institucions, universitats i empreses comercials, d'eines cada vegada més fàcils d'utilitzar per l'usuari. Aquestes eines abasten tant aquelles destinades a la creació de materials multimèdia, com els editors de pàgines Web, programari de comunicació i treball col·laboratiu o les dissenyades específicament per a la distribució de cursos a través d'Internet. En aquest sentit són moltes les aplicacions desenvolupades que permeten realitzar diferents tipus d'activitats, des d'aquelles que es realitzen individualment (com a tutories, comunicació entre companys, tutorials, simulacions, etc.) fins a les quals requereixen la cerca d'informació o el treball en grup.
Actualment, existeixen gran quantitat d'eines (tant comercials com a gratuïtes) a la disposició de professors i educadors per a la creació d'entorns d'ensenyament-aprenentatge a través d'Internet. Enfront de la proliferació d'aquestes eines, potser, com afirmen, *McGreal, *Gram i *Marks [1] el problema sigui determinar que eines seran més adequades per aconseguir uns objectius educatius específics. Per a això, haurem de determinar, d'una banda, quins són les necessitats i, per una altra, quins les possibilitats de les eines que disposem. El coneixement de les característiques i funcionalitat de les eines facilitarà la presa de decisions respecte a quin o quins utilitzar.
http://www.uib.es/depart/gte/edutec-e/Revelec12/deBenito.html
PERE MARQUÉS
Aquest professor del departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona porta gairebé 23 anys exercint la docència, realitzant investigacions, publicacions, congressos, ponències… a més d'haver programat tot tipus d'eines digitals i ser un ferm defensor de les Noves Tecnologies aplicades de l'aula, això sí, de manera planificada i responsable.
Pere és Doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, a més de Llicenciat en Ciències Econòmiques i Maestro d'Ensenyament General Bàsic. És professor de Tecnologia Educativa i de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació entre uns altres i manté una pàgina web personal en la qual ofereix tot tipus de recursos docents relacionats amb l'ensenyament i les noves tecnologies. A més, manté un blog anomenat Espurnes TIC i Educació , on ofereix l'actualitat relacionada amb la implementació de les TIC en classe i avança resultats de les investigacions en les quals participa. Per si això no fos poc, també és el principal coordinador de la Comunitat de Didàctica i Multimèdia (DIM) de la Universitat Autònoma de Barcelona, on professors, gestors educatius i especialistes poden trobar una xarxa social on compartir continguts i experiències. Com podem veure, Pere Marquès està més que qualificat per poder opinar sobre l'actual situació de les Noves Tecnologies a Espanya.
http://peremarques.pangea.org/
http://peremarques.blogspot.com/
MANUEL AREA MOREIRA
Manuel Area Moreira: Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Santiago de Compostela (1982) i també Doctor en Pedagogia per la Universitat de La Laguna (1987). Des de 1990 fins a l’actualitat és Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar (Tecnologia educativa) a la Universitat de La Laguna (Tenerife). Actualment també dirigeix el grup d’investigació “Laboratorio de Educación y Nuevas Tecnologías” de la Universitat de La Laguna. A més és president de la “Red Universitaria de Tecnología Educativa” (RUTE).
Manuel Area va dir el següent a la conferencia “Del conocimiento sólido a la cultura líquida: nuevas alfabetizaciones ante la web 2.0”:
“Aquellos grupos sociales con alto nivel formativo las emplearán con fines vinculados con la inteligencia y conocimiento colectivo. […] Sin conocimiento adecuado el sujeto no desarrollará una apropiación significativa y valiosa de las herramientas digitales estando, en consecuencia, supeditado a ser manipulado por intereses ajenos a sus necesidades. El individuo que maneja distintas herramientas digitales, pero sin la suficiente capacidad crítica tenderá a realizar un uso consumista y seguramente sea un sujeto
alienado y dependiente de la tecnología.
JULIO CABERO ALMENARA
L'interès suscitat per l'aplicació de les xarxes en el camp educatiu al costat de l'evolució dels avanços tècnics (ample de banda, nombre de proveïdors d'Internet, nombre d'usuaris, abaratiment dels equips, etc.) ha promogut gran quantitat d'experiències d'ensenyament-aprenentatge basades a les xarxes.L'augment de l'oferta de formació mitjançant cursos distribuïts a través de la *World *Wide Web, així com el nombre de professors, educadors i experts que utilitzen els serveis d'Internet per desenvolupar la seva activitat professional ha potenciat la investigació i el desenvolupament, per part d'institucions, universitats i empreses comercials, d'eines cada vegada més fàcils d'utilitzar per l'usuari. Aquestes eines abasten tant aquelles destinades a la creació de materials multimèdia, com els editors de pàgines Web, programari de comunicació i treball col·laboratiu o les dissenyades específicament per a la distribució de cursos a través d'Internet. En aquest sentit són moltes les aplicacions desenvolupades que permeten realitzar diferents tipus d'activitats, des d'aquelles que es realitzen individualment (com a tutories, comunicació entre companys, tutorials, simulacions, etc.) fins a les quals requereixen la cerca d'informació o el treball en grup.
Actualment, existeixen gran quantitat d'eines (tant comercials com a gratuïtes) a la disposició de professors i educadors per a la creació d'entorns d'ensenyament-aprenentatge a través d'Internet. Enfront de la proliferació d'aquestes eines, potser, com afirmen, *McGreal, *Gram i *Marks [1] el problema sigui determinar que eines seran més adequades per aconseguir uns objectius educatius específics. Per a això, haurem de determinar, d'una banda, quins són les necessitats i, per una altra, quins les possibilitats de les eines que disposem. El coneixement de les característiques i funcionalitat de les eines facilitarà la presa de decisions respecte a quin o quins utilitzar.
http://www.uib.es/depart/gte/edutec-e/Revelec12/deBenito.html
PERE MARQUÉS
Aquest professor del departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona porta gairebé 23 anys exercint la docència, realitzant investigacions, publicacions, congressos, ponències… a més d'haver programat tot tipus d'eines digitals i ser un ferm defensor de les Noves Tecnologies aplicades de l'aula, això sí, de manera planificada i responsable.Pere és Doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona, a més de Llicenciat en Ciències Econòmiques i Maestro d'Ensenyament General Bàsic. És professor de Tecnologia Educativa i de Noves Tecnologies aplicades a l'Educació entre uns altres i manté una pàgina web personal en la qual ofereix tot tipus de recursos docents relacionats amb l'ensenyament i les noves tecnologies. A més, manté un blog anomenat Espurnes TIC i Educació , on ofereix l'actualitat relacionada amb la implementació de les TIC en classe i avança resultats de les investigacions en les quals participa. Per si això no fos poc, també és el principal coordinador de la Comunitat de Didàctica i Multimèdia (DIM) de la Universitat Autònoma de Barcelona, on professors, gestors educatius i especialistes poden trobar una xarxa social on compartir continguts i experiències. Com podem veure, Pere Marquès està més que qualificat per poder opinar sobre l'actual situació de les Noves Tecnologies a Espanya.
http://peremarques.pangea.org/
http://peremarques.blogspot.com/
MANUEL AREA MOREIRA
Manuel Area Moreira: Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Santiago de Compostela (1982) i també Doctor en Pedagogia per la Universitat de La Laguna (1987). Des de 1990 fins a l’actualitat és Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar (Tecnologia educativa) a la Universitat de La Laguna (Tenerife). Actualment també dirigeix el grup d’investigació “Laboratorio de Educación y Nuevas Tecnologías” de la Universitat de La Laguna. A més és president de la “Red Universitaria de Tecnología Educativa” (RUTE).Manuel Area va dir el següent a la conferencia “Del conocimiento sólido a la cultura líquida: nuevas alfabetizaciones ante la web 2.0”:
alienado y dependiente de la tecnología.
JULIO CABERO ALMENARA
Julio cabero Almenara doctorat en Filosofia i ciències de la educació a la universitat de Sevilla l'any 1988. Nombrat Catedràtic de la universitat de Sevilla l'any 2000.
Ha publicat diverses obres damunt la temàtica de tecnologies educatives i de noves tecnologias aplicadas a l’ educació. Dins les més importants cal destacar:Tecnología Educativa. Diseño y utilzación de medios en la enseñanza , Paidós, 2001; Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Síntesis, 2000 ; La imagen del professor y la enseñanza en los medios de comunicación , Universitat de Sevilla, 1998.
Cal remarcar que a donat diverses conferencies sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles i llatinoamericanes. També es important dir que es el director de la revista "Pixel-Bit", una revista que persegueix servir de plataforma per a l’intercanvi d'idees i experiències sobre l'aplicació de les TIC.
Ha publicat diverses obres damunt la temàtica de tecnologies educatives i de noves tecnologias aplicadas a l’ educació. Dins les més importants cal destacar:Tecnología Educativa. Diseño y utilzación de medios en la enseñanza , Paidós, 2001; Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Síntesis, 2000 ; La imagen del professor y la enseñanza en los medios de comunicación , Universitat de Sevilla, 1998.
Cal remarcar que a donat diverses conferencies sobre aquest tema a diverses universitats espanyoles i llatinoamericanes. També es important dir que es el director de la revista "Pixel-Bit", una revista que persegueix servir de plataforma per a l’intercanvi d'idees i experiències sobre l'aplicació de les TIC.
